divendres 26 de febrer de 2010

s'obre el teló...

i ja estem aquí...

després del pessebre, l'unflable, les obres, les colònies dels crios, el canvi de tècnica, algunes feinetes previes i uns quants assajos de canalla... comencem temporada...

molts no haguèssin parat, altres reclamaven (imperiosament) descans, alguns encara preferirien esperar unes setmanes... això de l'aturada invernal va a gustos, sempre hi ha qui la vol més llarga o la prefereix més curta...

i a més hi ha el tema del FEBRER, mensualitat d'activitat poc habitual a casa nostra... però posats a posar-nos a punt (tots plegats) millor fer-ho aviat...

vaja, que aquest vespre obrirem de nou el local, sense massa més intencions que començar a treballar... ja sabeu, el cicle 2010 comença...

ànims, això va endavant!

som-hi!

dimarts 9 de febrer de 2010

reprenem activitats...

bufff... primera entrada del 2010... ja em perdonareu l'absència...

després d'aquesta llarga pausa, tocarà allò de tornar-se a guanyar l'audiència...

i serà difícil... més d'un ja ha recriminat la meva actitud silenciosa en aquest interval d'entre-temporades...

però vaja, com tots els cicles, aquest nostre ha de tornar a arrancar... i ho anirem comentant per aquí... portem unes setmanes recomençant, després de llepar ferides i posar gasofa al motor, el camí comença a dibuixar-se...

toca treure's la pols! som-hi!


ha costat, però el matalasseritis està actualitzat... m'agradarà veure com s'ho fa l'amic altafullensis per sortir d'aquest procés d'ensopida autoimmolació a la qual es va semi-sotmetre!!

dimarts 8 de desembre de 2009

fantàstic!!

deixant de banda que fa molts dies que no actualitzo el matalasseritis, m'ha caigut un document a les mans que valia reactivar el blog...

reus, octubre del 1997, diada del mercadal, pilar de 7 amb folre descarregat... l'últim dels 4 que es van completar en aquells anys de grans pilars...

una de les seqüències més èpiques de la nostra història, enormes els pilaners... genial el forné fent de pitoniso...

modo bavero ON



modo bavero OFF

que tal si hi tornem un dia d'aquests?

gràcies a l'amic friki-turreñu, ets un amor!

diumenge 15 de novembre de 2009

numerets'08-09, jeroniet's revision...

(sé que han estat unes quantes setmanes de silenci, necessitàvem un moment de pausa! tornem-hi)

avui toca parlar de la sortida del jefe faraó... ahir tarda, a part de l'excés aquàtic, va parlar de castells i de finals de cicle...

jeroni, dades estadístiques diverses del teu regnat, temporades 2008 i 2009...
  • 2d7, 10 al 2008 i 9 al 2009
  • 4d8, 5 +1 (2008) i 12 enguany (millor registre de la història de la colla).
  • 3d8, 11 al 2008 i 9 al 2009
  • 2d8 folre, 2 + 3 carregats al 2008 i 1 descarregat al 2009 (pitjor dada des del 1994)
  • 3d9 folre, 1+1 l'any passat i 1+2 aquest 2009 (castells de nou més matiners de la colla, mai abans per sant magí... ni mai 3 aletes en una temporada! a part, i com és obvi, mai cap de colla s'ha enfrontat tants cops amb aquesta gamma com el petit bru)
i fora de comparació (per allò del caràcter innovador que defineix a l'amic estilista), en aquesta segona temporada, pilar de 6, 1+1 (primers des del 1999), a part del no-exitòs (però sí molt significatiu) intent de 4d9 folre...

així doncs, i a mode de resum, això és el que figura al teu expedient com a cap de colla (recordi's que la base de càlcul és a partir del 2d7)...

2008, 17 diades, 22 castells de 8 (+ 2 de 9), 78% descarregats, 5 llenyes....

2009, 14 diades, 24 castells de 8 (+ 3 de 9), 85% castells descarregats, 4 llenyes....

les dades, són aquestes... jo, ru, t'agraeixo l'esforç descomunal, la feina abnegada i la demostració constant d'estima cap als colors... descansa i torna a ser el de sempre...

un artista, l'home del mapache...

gràcies per ser-hi, ha estat (un assaig) molt profitós!

dimarts 20 d’octubre de 2009

canallitis (versió 09)...

reproduïrem el videu dedicat a la canalla, no sense tornar a agraïr (de nou) a tots els que d'una manera o altra heu ajudat, col·laborat i acompanyat en aquesta complexa missió 2009...

n'estem HIPERORGULLOSOS d'aquest equip de xiquetspetits... han estat molts mesos compartint infinitat d'hores en uns quants escenaris diferents...

video

jo, ru, els trobaré molt a faltar ara que la cosa canvia de color i comença a tardorejar...

dilluns 19 d’octubre de 2009

la faixa a l'armari...

i ahir vam acabar...

4d6 amb l'agulla, 4d7, 4d6 de dones, 7d6, 3 pilars de 4 i un pilar de 5...

tots amb mil canvis, gent baixant de pis, debuts sonats, redebuts, poms de (molt) futur... mil cosetes...

la cosa, per qui no acabi d'entendre com funciona, es tracta d'una diada en solitari al pla de la seu... on malgrat disposar d'efectius per portar major nivell a plaça es prioritza la diversió i la vessant lúdica...

els de "la nova fornada" van anar parant i tocant xixa, les noies es van lluïr (a veure si comencen a pensar en fites diferents), vam fer el primer 7 de la colla, els poms de dalt van ensenyar moltes cosetes alternatives a les vistes a la part "exigent" de la temporada, i qui més qui menys va poder treure's la faixa amb un somriure... i d'això es tractava...

encara que a molts el somrís se'ls dibuixes per l'amic guim petit en acció... genial... com sempre...



les fotos de la càmera del molera
(via facebook s'ha convertit en dinamitzador important de la història aquesta, gràcies josep!)

dilluns 5 d’octubre de 2009

the end has no end...

final de festa...dissabte tarda, 3era diada de la colla... concepte relativament nou a casa nostra i per tant amb certa complexitat a l'hora de ser arrelat...les intencions -prèvies, fins i tot anteriors a santa tecla- passaven per intentar folrar la plaça del rei... en el moment de la veritat, i malgrat la feina feta últimament i l'esforç de tothom en la prèvia, no acabem de veure clara la presència del 2 "gran" en la diada final... massa canvis obligats al folre, i cosetes de tronc i canalla... a l'últim moment decidim que no és el dia (ja en parlarem)...

però el programa cap on virem segueix mantenint certa exigència, tenim baixes complicades i ens autoimposem l'obligació de fer clàssiqueta... a més, les dues colles convidades (castellers de lleida i terrassa) valoren la diada hi ens acompanyen amb castells de 8... gràcies!

obrim de 4d8, 12è de la temporada, 12ena alineació diferent... ajustem terços i quarts en funció de les absències i fem debutar un nou segon de castells de 8... el castell es carrega plàcidíssimament i només el fet que un dels quarts perdi els pantalons fa que el castell s'entretingui una mica més del compte... l'estampa dels calçotets serà una d'aquelles que es recordarà al llarg del temps...


a segona ronda enfrontem el 3d8, aquí sí la feina prèvia és bàsica per guanyar la confiança adequada... estem obligats a modificacions estructurals prou importants... un canvi per pis a segons, terços i quarts... alineació inèdita, amb debut en l'estructura del segon de la rengla i del quart de la dreta (probablement el més jove -16- que hagi ocupat aquesta posició mai a la colla... a part de ser l'home dels calçotets a la vista del 4 anterior), a més (i per ritzar el ritz) l'anxaneta que hi munta no ha fet mai el 3d8... el castell, com no podia ser d'altra manera, és rebregat, s'estira de terços i es tanca per dalt... la canalla, molt hàbil, resol perfectament i el 3 lluita amb orgull per seguir mantenint la sèrie (allò del 100% continua intacte, ja són 6 temporades completes sense cap resultat que no sigui descarregar)...


i per acabar, 2d7, amb l'alineació versió mercè, afegint canvi a quarts... el castell funciona com l'assaig fins acotxador del divendres, remenadet però tranquil... l'esmentat quart que entra a l'estructura després d'un fotimer de temporades avisa abans que vol figueretejar... i ho fa...un artista...


amb la clàssica al sac (cinquena de la temporada), decidim abordar l'última exigència de l'any... el pilar de 6... l'espadat es guanya el silenci de la plaça, i va amunt amb decisió i ritme... l'única complicació apareix amb l'acotxador col·locat, però d'aquí en endavant, comptant les dues motxilles la feina no sembla excessiva... la descarregada es controla en tot moment, i ens treiem l'espineta de santa tecla... descarregat amb suficiència... el pilar ha aparegut i ha tancat la temporada...


la sensació, tot copsant la capacitat de treballar una diada a l'octubre amb 4 castells i certa calma (valorant les dificultats en la configuració de tronc i nuclis), arrossegant camises i veient la careta dels més nous (seguim observant, astorats, com no deixem d'incorporar gent) és que la cosa se'ns ha quedat curta... l'any acaba i sembla que no hauria de ser així...



ah! fantàstica estona post-mitjanit, amb la tandarika orkestar de fons i mil tertúlies al voltant de can matalasser... sou tots molt macus!

fotos de la camera del josep molera i de l'emilio

divendres 2 d’octubre de 2009

l'última gorda...

demà, plaça del rei 18h... 3era diada de la colla... intentant consolidar aquesta "nova" data en el nostre particular calendari casteller...

acompanyats pels castellers de lleida (companys habituals en edicions anteriors) i castellers de terrassa, la colla ha de buscar repetir una actuació amb tants castells de 8 com sigui possible tenint en compte les baixes post-santatecla que seguim arrossegant (els precedents són 5d8, 3d8, 4d8 al 2007 i 3d8, 5d7, 3d7ag al 2008)...

i en aquesta ocasió, a ningú escapa que tenim alguns deures pendents... per exemple... podem arribar a la dotzena (!!!) de 4d8's... ara fa ben bé un mes que no treiem a plaça el 3d8 (òbviament perquè hem estat en d'altres històries)... en la mesura del possible hauríem de buscar corregir l'estadística que diu que només hem aconseguit fer un 2d8f en tota la temporada (fet força irregular, i més veient com enguany hem arribat a tenir aquest dos)... i el pd6, estrenat per santa tecla, resta pendent de descarregar...

suficients alicients?

avui, darrer assaig de compromís de la temporada, demà castells grans i després festa (tandarika orkestar!), evidentment tenim coses que commemorar!!

diumenge 27 de setembre de 2009

festes fora...

ara sí, fins i tot hem recuperat la son perduda...

dijous passat, la mercè, parell de rondes i pilars caminant...

el 24, com sempre, anem a la residència de les mercedes a fer una mica de paxanga (múltiples pilars i castells de 6 diferents i que serveixen per alguns debuts de canalla), fa molts dies que no fem castells pitits...

una mica pillats de temps, fem la transició entre la residència, el local i la plaça de les cols... aquest any ens hi hem recreat i fem just... a plaça, curiosa diada on les intencions sempre es decideixen uns minuts abans i passen per fer el màxim possible en funció de l'estat de tothom després de múltiples dies d'esforç, castells i festes...

enguany tornem a fer-hi castells de 8 (com ens hauria de ser exigible) en forma de 4d8... que porta l'enèssima combinació de tronc de la temporada... per després enfrontar el 2d7, similar al dia anterior, amb canvis obligats tot disposant l'estructura per fer un últim esforç amb el possible 2d8f en properes dades...

i després, pilar caminant (pruden-monti / carlitos / blanca / eva)... la cosa funciona força bé fins l'inici de la baixada misericòrdia, però a partir d'aquest moment, comença la lluita que viu moments tensos al mig de la plaça de la font... però s'assoleix l'objectiu, arribem, i és el que compta...

i final de santa tecla... assaig de descompressió el divendres següent, i uns quants dies de descans... la setmana que comença ens ha de conduir a una diada de la colla de màxims... això comença a acabar-se!!



fotos de n'emilio i molera

dijous 24 de setembre de 2009

9, 8, 7, 6, 5....

o la versió NASA dels XdT...

i va arribar santa tecla, tres dies després de la diada de festamajor... de la qual vam sortir plens de blaus i cops, a part de físicament enfonsats... i és ben clar, que en un programa de màxims, la colla no ha de plantejar-se castells diferents un dia respecte l'altre, sobretot si no hi ha assaig pel mig (i allò de la possibilitat de rectificar)... per això ahir, malgrat les baixes, els canvis, i els no-al 100% la colla va intentar demostrar, de nou, la feinada i aixecar la camisa...

i vam tornar a obrir de 3d9f, aquest cop sense discursets, ni motivacions addicionals, només amb alguna correcció tècnica, només parlant de controlar l'ànim, només buscant les sensacions d'assaig, deixant a un costat l'ansietat i l'excitació... i bé, el vam enfrontar a la primera, ben lligat, les sensacions tornaven a ser bones i el desenvolupament massa similar al de fa 3 dies... torna a caure sense defensa tangible... però és un 3d9f, el quart castell de nou al que li fotem gralles en pocs dies, amb un peu quasi-autònom (molt interessant la resposta de la gent en aquestes últimes setmanes)... no hem d'estar eufòrics, però si satisfets, ahir vam anar a pel 3d9f atacant un castell que coneixem, i això era impensable fa unes poques temporades...

a segona ronda, i ja amb moltes variants, enfrontem el 4d8, 10è de la temporada (rècord absolut), hi ha canvis successius i hi debuta una quint... el castell és lletjot però es resol sense més...

per acabar, la intenció és buscar el 2d8f (que només ha sortit per sant magí), però es considera excessiva improvisació fer-hi canvis obligats sense massa assaig... s'afluixa i es conclou de 2d7, sense complicacions...

i en ronda de pilars, sembla que es donen les circumstàncies (físiques i mentals) necessàries per enfrontar el repte... s'opta per destapar el pd6 (que acumula moltes hores de treball, ja) i la veritat és que malgrat la típica fuetada a la motxilla es carrega bastant sobrat... els crios (que es llueixen) surten fins i tot de la pinya, però el pilar es trenca quan només hi quedava el quart, una llàstima...



al final, pd5 al balcó i a dinar, les reflexions, quan toquin...

jo estic content per la lluita, les camises, la disposició de la pinya al treball i la resposta de la canalla... i a més, crec que en aquests últims 10 dies hem fet un seminari intensiu de feina i aprenentatge futur...

avui més...
fotos de la cèlia